Juntament amb el seu amic Pol Torres Márquez, i des de petits, “ens desvivim per ajudar” a qui ho necessiti i també “som molt actius a nivell mediambiental”. Ho fan pel seu compte i diu que “tenim moltes ganes d’aportar coses bones a la naturalesa”. A més, de sempre que col·laboren amb l’Associació de Veïns del seu barri, Can Jofresa i van formar part de la seva junta durant quatre anys.
Per a ell, quan estàs immers en el voluntariat, cada vegada t’enganxes més i assegura que “com més coses hi ha per millorar, més t’involucres”. Diu que, en els darrers anys, “cada vegada veus més gent jove que es preocupa pel medi ambient, però en manca més, gent que podria aportar molt”. Veu una societat actual que s’ha tornat “més egoista” i opina que, en general, Terrassa “és bastant solidària, però molta gent es queda enrere del seu pensament. És a dir, no actua o creu que no pot actuar”. Admet, però, que “és una mica complex” perquè a vegades a molta gent li falta temps, a més d’un dia a dia “estressant i ansiós” per la feina i altres obligacions.
És del parer que “no es necessita cap motiu per ajudar els altres. Si pots fer-ho, ho fas” i, sobretot, li agrada fer costat a la gent gran del barri. “De vegades, una petita ajuda o una mica de companyia poden significar molt per a qui ho necessita”, comenta.
Va estudiar Electromecànica Industrial, si bé mai ha treballat d’això. Va fer les pràctiques a una empresa química i des de llavors ha continuat treballant en aquest sector fins a l’actualitat.
