“Quan vaig provar el violoncel, va ser com un amor a primera vista”

Marta Pons, violoncel·lista

Això de la música, li ve una mica de família, comenta, “sobretot per part de la meva mare, que va estudiar piano”. La besàvia de la seva mare, a més, havia estat alumna de l’Enric Granados. El seu pare, explica, “sempre ha cantat i ho fa molt bé”. En principi, volia estudiar piano i arpa i semblava decantada per l’instrument de les tecles. Estudiava al CEM i, un dia que havia fet “roda d’instruments”, quan va provar el violoncel, “va ser com un amor a primera vista” i va tenir clar que el volia tocar i aparcar el piano. El seu professor la va preparar per entrar al Conservatori i allà va continuar la seva formació. Paral·lelament als seus estudis musicals, també va estudiar Dret. “D’aquesta carrera m’agradava més la part filosòfica”. Tot i que va acabar aquests estudis, no exerceix. Forma part de diversos grups de música de cambra, un trio que es diu “Delphos” i un quintet de nom “Fantasia Quintet”, i també forma part de Sommeliers, un grup de cinc dones que acaba de gravar el seu tercer disc. Sobre si s’esperava dedicar-se en exclusiva la música, assenyala que “soc afortunada i el que m’agrada és tocar i fer projectes diferents”. Afegeix, a més a més, que li agrada molt “la música clàssica, però també el jazz i he fet coses en el món de la música moderna”. En el temps de lleure li agrada molt fer esport i intenta anar entre 3 i 4 vegades al gimnàs a la setmana. També és aficionada a llegir, al cinema, a passar estones amb els amics i anar a la platja.