Maria Latorre, escriptora
“Vaig començar a inventar històries quan ni sabia escriure i me les escrivia la meva mare”, revela. A més, el seu pare feia un dibuix i encara conserva aquests escrits. Quan va aprendre a escriure, va començar a escriure per tot arreu, “a papers de regal”, fins i tot. Escrivia moltes poesies, de petita i d’adolescent i també a algun fanzín.
“A casa no hi havia molts llibres i em llegia moltes vegades els llibres de l’escola”, recorda. Anava molt a la biblioteca i llegia “de tot”. “Sempre he tingut un llibre entre les mans”, afegeix. La seva primera publicació va ser un llibre-joc que li van fer per encàrrec, a través d’un amic. Era de temàtica eròtica, gènere que “mai havia escrit”. Va ser una bona experiència, però. El conte era el que havia escrit més vegades. “El format curt, amb un llenguatge directe, és el que més m’agrada”, assenyala.
L’any passat va publicar la seva primera novel·la, “Descalza entre raíces”, de temàtica romàntica, que va escriure perquè era el gènere predilecte de la seva àvia. “Al principi em va costar per l’estructura, perquè no és el mateix que un conte, que no és una novel·la llarga”, apunta.
Va formar-se com a dissenyadora gràfica. “Volia estudiar una cosa que impliqués creativitat”, diu. Ara es dedica a cursos de formació sobre disseny o il·lustració a través de “Two Tale Tellers”.
La fotografia també li ha agradat de sempre i fins i tot ha fet algun curs d’aquesta disciplina. Admet que, últimament, “no trec a passejar gaire la càmera” i que els paisatges eren el seu tema.
