Tensió, concentració i, sobretot, nervis, molts nervis, era el que es respirava aquest dimarts a l’Hospital Universitari de Terrassa - CST minuts abans de l’inici de la primera Lliga Catalana de Simulació, una iniciativa que posava a prova residents i adjunts de joves de set centres hospitalaris diferents. Durant tota la jornada, aquests professionals sanitaris s’han enfrontat els uns contra els altres en format lligueta i, posteriorment, eliminació directa, a través d’escenaris mèdics, crítics i límits en un entorn segur i formatiu. Ha estat l’equip tarragoní, Codi Tarraco, qui es va imposar en un torneig en què, realment, prevalia l’experiència guanyada per cada equip en cada situació, més enllà del resultat final.
Al llarg del dia, els residents s’han enfrontat a casos com ara shocks sèptics amb pneumònia, un pneumotorax a tensió per una contusió al tòrax, pacients traumàtics i crítics, cetoacidosis diabètica o hiperpotassemia per una insuficiència renal. “No ens han enxampat per sorpresa, perquè són els casos que més veiem, i més se’ns poden complicar quan som a urgències”, apuntava la líder de l’equip Shock and Roll del CST, Paula Uriol, després de la primera prova. Els residents i adjunts s’agrupaven en equips multidisciplinars de medicina i infermeria, i rebien un cas concret al qual havien de donar resposta per cada partit.
Per exemple, l’equip de Rosc Stars de MútuaTerrassa, ha debutat amb la simulació d’una pacient que tenia una infecció cardiorespiratòria amb posterior aturada, amb la qual han hagut també de dur a terme la reanimació. “En casos així, és important tenir clara la funció de cadascú. Més que detalls tècnics més mèdics, que ja els coneixem, ens posen a prova les habilitats comunicatives i el treball grupal”, relatava Marc Medina, portaveu de l’equip de Mútua. “És cert que tots tenim unes habilitats més tècniques que hem anat desenvolupant durant la residència, però aquí prevalen les habilitats toves, les que tot el grup funcioni com un de sol, cosa que fa que el pacient surti endavant”, hi afegia Antonio Garcia, del tercer equip terrassenc, els Asistolia Cero del CST, després de la seva estrena.
Els diferents hospitals s’enfrontaven en partits d’un contra un, amb un cas primer per a un, i el mateix cas posteriorment per a l’altre. Dins de cada sala, als equips els esperaven un director de cas que s’encarregava de presentar l’escenari i el pacient, a banda també d’anar-ne actualitzant l’estat a mesura que avançava la simulació, i un parell de jutges que avaluaven el partit en qüestió, per a posteriorment destriar el guanyador.
Ambdós conjunts enfrontats es veien les cares, en fred, després de la simulació al debriefing, “la part més transformativa”, com bateja la impulsora de la Lliga i referent en Simulació del CST, Ester Cañadell. “Allà es descarreguen emocions. És on es parla del que ha sortit bé i el que es pot millorar amb els jutges. Surten dubtes mèdics, però l’objectiu és treballar la comunicació i la reflexió”, explicava la referent.
I, de fet, els mateixos residents i adjunts agraïen molt aquesta part. “T’ajuda, sobretot, a entendre i a adonar-te del que no pot tornar a passar per la propera”, reconeixia Paula Uriol.
Codi Tarraco ha vençut a la final a l’Hospital de Mataró. Els conjunts egarencs han fet un bon paper, amb Shock and Roll, del CST, i Rosc Stars, de Mútua, arribant a semifinals. “L'objectiu és poder ampliar places: ens encantaria poder obrir les portes a més hospitals per a la competició”, mirava cap al futur, Ester Cañadell.
