“Quan va començar tot això de la impremta, la nostra vida va fer un gir total”, rememora. Al principi, admet, això de passar per un aparell mecànic amb aquella pressió “no ens acabava de fer el pes”. El temps, tanmateix, ha fet que el procés sigui diferent i ara ho veuen molt diferent. Tot i que es podria pensar que, amb les noves tecnologies, la vida dels llibres estaria penjant d’un fil, té clar que no és així.
“Els ebooks s’havien de menjar el món i aquí estem encara, al peu del canó, amb aquella olor de nou, quan som nous, i amb aquell deix de màgia que té això del paper”, comenta. “Em molesta bastant quan per passar la pàgina es llepen una mica el dit”, protesta. Tampoc li agrada gaire quan algú, per saber on s’ha quedat llegint, fa un petit plec a la part superior d’aquella pàgina. “És una manera d’esguerrar-nos que els llibres no entenem”, apunta. Prefereix un punt de llibre, si bé no tots l’acaben de convèncer. “Han de ser fins i senzills i gens recarregats de colors i dibuixos”, afirma.
Entre la seva espècie, els llibres d’autoajuda són els més mal vistos mentre que les autobiografies es consideren com una mica cregudes. Les novel·les romàntiques són les més “boges” i les de terror solen ser misterioses i poc clares. Dels llibres d’humor apunta que “això que diuen que és més difícil fer riure que plorar és un invent”.
Li molesta bastant que es facin pel·lícules o sèries basades en novel·les. “És intrusisme professional. Si els guionistes no tenen idees més enllà de copiar, que pleguin”, declara
