“Hi ha hagut temporades que ho he deixat”, diu, però això d’escriure sempre li ha agradat, en especial “microrelats o coses curtetes, que impactin”. Va començar a escriure el llibre que ha publicat fa cor, “Cinco secretos y cien sonrisas”, una obra que “la seva base és l’amistat i l’humor”. També és una reivindicació que “les dones no desapareixem un cop que hem complert 30, 40 o 50 anys”. Els hi ha volgut donar “visibilitat”, afegeix.
“Quan anava a escola, les redaccions i tot això em sortien molt bé. La meva professora, la Consol Martínez, quan vaig acabar vuitè, em va posar a les notes que tirés cap a lletres”, recorda. Però no va poder ser i es va haver de posar a treballar. Un any va ser dels vint premiats d’un concurs de Diari de Terrassa per Sant Jordi. Va ser durant la pandèmia que va començar amb aquest llibre que s’ha autopublicat i revela que “el vaig escriure tot en el mòbil”. Després el van passar a ordinador i comenta que “ha tingut un procés llarg i estic molt contenta”.
A les publicacions que fa, sempre cita a Netflix i diu de broma que “ja estan trigant a cridar-me” i apunta que ho fa perquè “somiar és gratis i, a més a més, és molt divertit”. Creu que llegir “et dona més vocabulari i imaginació i situacions que t’inspiren”. Treballa a la Llibreria Atenea des de 2009 i sempre ha fet de dependenta.
No descarta posar-s’hi amb un segon llibre. “Tinc idees. Hi ha escriptors que ja quan comencen ho planifiquen tot i jo no, començo a escriure i després vaig traient i vaig posant. Vaig fent-ho així”, detalla.
