Va començar treballant a la indústria química i compaginava els seus estudis en règim nocturn amb la feina. Tot i que l’atreia també la Medicina, finalment, es va llicenciar en Geografia i Història i, més endavant, es va graduar en Arxivística. L’any 1989 va començar a fer de professor de batxillerat. Primer ho va fer en un centre concertat i a partir de 2003, en instituts públics. Fins a la seva jubilació, l’any 2021, ho va fer a l’Institut Ègara a Can Parellada.
Destaca “la meva gran estima pels meus alumnes” i se sent orgullós d’haver transmès la història “no com ens acusàvem fa uns anys d’adoctrinament, perquè penso que l’adoctrinament nostre és ensenyar a saber pensar i que hagi sentit crítica” i opina que “un professor és com un director d’orquestra, primer ha de saber molt bé la partitura”.
“El respecte, igual que la intel·ligència és un combat diari” per als professors i lamenta que “hem viscut uns temps, últimament, com deia un professor meu, que el coneixement no està de moda. I això és una tragèdia i l’única cosa que volem és que la gent sigui feliç”. Creu que “el propi saber coses, tenir coneixement, ja és felicitat” i considera que “l’emoció va dins del coneixement, van units i dissociant les dues coses hi ha un perill”. “Hi ha una crisi actual derivada d’això”, agrega.
“Els moments decisius de Joenter Balliman. Cartes i dietaris des del front i la rereguarda (1936-1939)” és el seu últim llibre. Té 1.106 pàgines, i parla sobre les vivències d’un grup d’amics
