Va treballar en el sector de l’hostaleria fins que es va jubilar i va passar per diversos establiments. Fins i tot, amb una altra persona, va tenir un Frankfurt a Matadepera, on ha treballat principalment. Però tot això no té res a veure amb la seva gran passió per la reina Isabel II i per les monarquies en general. “Anglaterra és el bressol de les monarquies i la més pomposa del món”.
Tenia ganes d’assistir al Dia dels Caiguts, el Poppy Day, i va escriure el ministre de Defensa del Regne Unit, Michael Portillo, d’origen espanyol, que li va contestar que sí i va poder anar-hi. Va continuar anant-hi i, un any, el van convidar a la Royal Party i el van posar “al ministeri d’Escòcia, on es posa la família reial”, i va poder saludar la reina Isabel II.
La reina, “en castellà”, li va preguntar “la seva admiració cap a la meva persona, de què li ve, sense ser britànic? I li vaig dir, de tota la vida, senyora, perquè em van dir que no li digués majestat tota l’estona”. Ara, la monarquia britànica ha canviat i apunta que la reina “no va dir mai una paraula que no havia de dir i no va fer mai res que no s’havia de fer”. Quan va morir la reina, va anar a l’enterrament i va fer disset hores de cua. Aquesta dèria no sap d’on li ve i recorda que la primera vegada que va anar a Londres, fa cinquanta anys, va “ser surrealista, perquè era com si jo ja hagués estat allà” abans.
Col·lecciona corones reials i papals en miniatura i en té unes 2.000. “Hi ha gent que col·lecciona taps de cava, sobres de sucre, i jo col·lecciono corones i criden molt l’atenció”.
