“M’he llevat cada dia del món amb la il·lusió d’anar a treballar”

Teresa Surrallés, mestra jubilada

En realitat, revela, fer de mestra no era la seva intenció inicial. Sempre havia preferit les assignatures de ciències i la seva idea era fer una carrera relacionada. Un llibre que va llegir de petita, en el qual una noia anava de vacances i feia amistats amb uns nois que parlaven anglès. Aquest llibre la va conduir a aprendre aquest idioma. Quan feia COU, des de la FIAC li van demanar de fer classes per substituir a un altre docent i va trobar que “això d’ensenyar idiomes, no està gens malament”. Es va apuntar a estudiar Traducció i Interpretació en uns temps convulsos que van derivar en què van “treure la branca de professor”. De l’Escola Pia, la van cridar per fer una substitució i, el primer dia ho va passar molt malament per una confusió i pensant que havia perdut un nen en una sortida i tenia clar que no volia ser mestra. Continuava fent classes a la FIAC i de l’Escola Pia la van tornar a demanar per fer classes d’anglès. Va començar fent poques hores i va estudiar Magisteri i, a poc a poc, li va començar a agradar aquesta feina. “No volia fer de mestra i ara penso que no hauria sabut fer una altra cosa”, assegura. Han estat 38 anys a l’escola. “És una feina que m’ha omplert molt i l’he fet de gust i no era carregosa, i m’he llevat cada dia del món amb la il·lusió d’anar a treballar”, afirma. “M’ha passat volant”, afegeix. La seva afició “ha sigut sempre aprendre idiomes”, diu. Ara aprèn l’holandès perquè una filla seva viu allà. També li agrada tocar el piano, llegir i anar de viatge amb una camper.