A la seva mare li agradava molt el Perry Mason i totes les pel·lícules d’advocats i recorda que “ens les miràvem i ens encantava. Això, comenta, “és l’anècdota” i, realment, es va decantar per aquesta formació per dos vessants, “poder ajudar la gent i alhora fer una cosa que t’ompli i que et pot fer créixer”. Va començant fent d’advocada generalista, si bé comenta que amb els anys “m’he anat decantant cap al dret civil, que és molt interessant, perquè regula la nostra vida des que naixem fins que morim”.
En principi va començar a treballar a la consulta privada del seu marit, que és metge, fins que va decidir treballar d’advocada. Va començar en un despatx a Barcelona. Paral·lelament, també va muntar el seu despatx a Terrassa i fa sis anys que el comparteix amb l’advocat Jordi Estapé.
“Des del primer dia el que no volia era estar sola en un despatx, perquè, sobretot, a aquesta feina penso que tenir més d’una visió és molt important, i on no arriba un, arriba l’altre”, detalla. Opina que “el sistema judicial és lentíssim i a vegades és desesperant”.
És una professió en què cal estar al dia pels canvis de normativa i apunta que “si no tens una bona estratègia processal i no coneixes perfectament la normativa” pots perdre un cas que tenies guanyat. “Això és com una partida d’escacs”, afegeix.
Del dia de la imposició de la toga li va quedar la frase que va pronunciar el degà, “en dret no n’hi ha prou a tenir la raó, sinó que te l’han de donar” i apunta que “ho tinc gravat a foc i és el meu lema”
