És membre dels Castellers de Terrassa des de l’any 1985. Amb un grup d’amics, van veure una actuació i es van presentar, dient que volien fer castells, i “ens van acollir amb les mans obertes”, recorda. Explica que a l’hora de fer castells no pujava i “feia de pinya o de crossa o de tapa forats”, però ara ja no participa. Va formar part de la junta de quan el president era Mario Pena durant tres anys.
Continua vinculat a aquesta colla i va entrar a la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Terrassa com a vocal representants als Castellers, de la qual ara n’és el president, càrrec en què estarà dos anys. “Veig a la cultura popular ben viva. El que passa és que la gent que té una certa edat, també hem de deixar pas a gent nova. No cal fer regnes de taifes”, manifesta.
Elogia que a Terrassa, en cultura popular, “tenim una mica de tot”, si bé creu que “futur n’hi ha, però gent que vulgui agafar càrrecs de direcció, costa una mica més”. Entén que la gent més jove, per la feina, li és més complicat.
Des de l’any 2015, forma part d’un grup d’havaneres que es diu Sons Blaus, amb qui canta i toca la guitarra. Van començar al local de Castellers i diu que “som amateurs, però fem concerts i, si ens cridem, hi anem”. Continua fent classes de guitarra.
Professionalment, va començar treballant en el sector del tèxtil i, més tard, va ser transportista. Després va entrar en una multinacional japonesa de química fins a la jubilació.
