“El teatre no és teràpia, però és terapèutic i pot trencar barreres”

Àlex Mitjà, actor i professor d’interpretació

Treballava a una multinacional fins que va recuperar el desig de dedicar-se a la interpretació. A l’Escola Pia sempre triava teatre i cinema i recorda que “el meu primer professor d’interpretació va ser el Pere Arquillué”. A 30 anys, i sent responsable de màrqueting d’una gran empresa, i com que duia a dins això de fer d’actor, la seva germana el va apuntar a un curs d’interpretació i ho va tenir clar. Després d’uns mesos donant-li la volta, va deixar la feina i es va dedicar a estudiar Art Dramàtic. Només acabar, va participar en l’obra d’Iván Labanda “Fashion. Feeling. Music”. Va continuar formant-se i actuant en diverses produccions. Per coses de la vida, va haver de recuperar la seva feina anterior i no només estar centrat en la interpretació. Admet que aquest és un món “molt complicat”, però és una professió en la qual “mai deixes d’aprendre”. Ara fa uns anys, a més, fa classes d’interpretació en diversos centres. “A vegades no arriba el millor, sinó qui és més constant o més insistent”, diu que els hi comenta als seus alumnes i afegeix que es va formar en la Tècnica Meissner i per aquest motiu li agrada “treballar traient les coses des d’un mateix”. També assenyala que els hi diu que “el teatre no és teràpia, però és terapèutic i pot ajudar a trencar barreres”. Entre les seves aficions quan no està treballant destaca que ara surt molt a caminar i quan pot passa pel gimnàs. Quan no fa fred, afegeix, va a la piscina. I abans, li agradava jugar a pàdel.