“M’agrada que sigui el cervell qui ompli el dibuix”

Arantxa Jiménez, ninotaire

“De petita sempre m’ha agradat llegir i els dibuixos m’han cridat l’atenció, perquè són molt més fàcils d’entendre”, comenta. D’aquí li ve la passió per dibuixar, de “creure que els dibuixos i tot el que és visual, té molta importància”. També li ve una mica de la família materna, ja que el seu avi pintava. Estudia Història de l’Art i té com a objectiu “treballar a un mitjà de comunicació” i opina que “les carreres de lletres tenen una importància que no s’està veient i els mitjans necessiten gent formada, no només en saber comunicar, sinó a gent amb una cultura a l’esquena i que sàpiguen d’uns temes concrets”. Li agradaria dedicar-se a fer il·lustracions i li agradaria fer-ne per a llibres infantils, però veu que és un camp on primer “t’has de fer un nom per, després, introduir-te una mica més”. Fins ara tot li ha sorgit de manera autodidàctica, si bé no descarta una formació en un futur. L’estil que li agrada a l’hora de dibuixar és de dibuixos “no molt elaborats i que sigui el cervell qui ompli el dibuix, que no estigui acabat”. Admet, però, que li falta perfeccionar el seu estil. Està treballant en un llibre amb “dites catalanes que s’estan perdent”. Fa classes a “Taller Blau”, on es potencia l’expressió artística. D’aquesta feina li encanta, sobretot, “les coses que diuen els nens, no tenen filtre”. Entre les seves preferències, hi ha llegir llibres, sobretot de política , anar a la muntanya, perquè allà “desconnectes” i també li agrada molt estar en companyia de la gent que l’envolta.