“Costa que l’art tèxtil a la gent li cridi l’atenció”

Carme Torras, mestra artesana professional de patchwork

Recentment, la Generalitat l’ha reconegut com a Mestra Artesana Professional de patchwork. Però aquesta afició va començar “ben bé per casualitat” i per la insistència d’una amiga. Ara fa uns 30 anys que s’hi dedica. Havia treballat a una escola bressol i quan tenia els fills petits es va iniciar en això. Per una filla seva, va començar amb un grup de nenes ensenyant-les a cosir i les mares van començar a demanar que les ensenyés a elles també, i va decidir formar-se a Barcelona amb la Glòria Llopart, que va ser qui “va portar el patchwork aquí”. Allà va aprendre la tècnica i un dia, també de casualitat, va passar per l’Escola La Llar i els hi va proposar fer classes d’aquesta tècnica. D’això fa 22 anys. “A mi m’agradava, però no podia posar-me a donar classes sense una formació”, diu. “He arribat a tenir més de cent alumnes”, comenta. De patchwork, explica, “hi ha el tradicional i el de reciclatge”, que és el que més l’atrau. “A mi m’ha agradat reciclar i transformar camises, pantalons o coixins en altres coses”, assenyala. Creu que és un art i afirma que en el patchwork contemporani “cada artista treballa amb teixit i l’utilitza com si fos pintura o fang”. “Costa que l’art tèxtil a la gent li cridi l’atenció”, lamenta i “molta gent no té costum de penjar-s’ho a casa”. Ha fet exposicions a Terrassa, però “alguna ha viatjat” a països com Itàlia o França. Ser la primera Mestra Artesana de patchwork suposa “un reconeixement a la feina feta”, diu.