Laboralment, havia treballat en el tèxtil, en el sector de la construcció i durant catorze anys va regentar una botiga de roba fins que va iniciar una trajectòria com a fotògrafa. Fer fotos era una afició que tenia i quan viatjava duia una càmera i volia saber “com funcionava, perquè la portàvem en mode automàtic, i me’n vaig anar al FotoClub Terrassa i vaig fer el meu primer curs amb el Fran Gómez”.
A partir d’aquí va començar a fer una altra classe de fotos i a fer cursets fins que fa deu anys, va tancar la botiga de roba per dedicar-se a la fotografia. “Vaig començar amb el retrat, que és el que m’agrada, perquè m’agrada la gent, m’agraden els sentiments”, explica. “He barrejat tot el que m’agrada, la moda, la decoració, la gent, els sentiments”, apunta i agrega que “ara vull començar també amb interiorisme i arquitectura”.
Considera que les seves fotos “tenen ànima” perquè “aconsegueixo treure el punt maco de la persona” i subratlla que aquest és el seu objectiu, que “siguin el més natural possible”. “El ‘posa’t aquí’ ja està bé per una foto corporativa, però no m’atrau, això”, declara. Admet que la intel·ligència artificial “ens està fent mal”, sobretot en el món de la moda, i afirma que “els ulls, la mirada és el que mai t’enganya d’algú. I a mi m’agrada molt mirar als ulls”.
Té previst fer uns “workshops” en línia, “tractant com arribo a la gent, a les famílies”, detalla. Els seus treballs es poden seguir a @eva_priego_photography, el seu compte d’Instagram.
