“Sempre havia tingut aquesta il·lusió de poder dedicar-me a l’art, però no veia mai el moment fins que per circumstàncies de treball em vaig poder dedicar”, explica. Havia treballat d’altres coses i ho combinava donant classes a l’escola Joso i donant una extraescolar de plàstica a l’escola Ramon Pont. S’havia format a l’Escola d’Arts i Oficis i també havia fet altres estudis.
També havia treballat de comercial i recorda que “vaig començar a anar a veure els clients que tenia antigament, i anava amb els quadres i els hi deia, ara pinto”. Reconeix que “viure de l’art és molt difícil” i es passen etapes en què “no vens ni un quadre” i diu que “si pretens viure de la teva obra han de reunir-se una sèrie de circumstàncies, que la teva obra agradi, que sigui assequible amb el preu, i que encaixi en segons en quin tipus de client”.
A la seva obra, es basa molt “en records de la infantesa” i “com millor ho expresso és amb el realisme”. Treballa per a galeries, empreses i particulars. “Quan començo a dibuixar una obra, a plasmar-ho en el llenç, al llapis, és la part que més m’emociona”, afirma. Opina que avui en dia es manté l’interès per la pintura i apunta que “la gent continua tenint aquest enyor de tenir una obra a casa”. “El que veritablement valora la gent de tu és el teu treball, la teva obra”, manifesta.
A nivell pictòric, “m’agraden totes les tendències, però el que més m’ha atret és el realisme. Pintors com Goya i Sorolla... i contemporanis, com Antonio López, que m’ha influït bastant”.
