El seu pare era molt cinèfil i “pràcticament, cada dissabte anàvem al cinema a veure pel·lícules”, rememora. A més, la fotografia també l’atreia molt i, de tot això, li va venir aquesta afició pel món audiovisual. Recorda que amb una colla es van comprar una càmera Súper-8 i “ens la repartíem” i quan anaven de viatge feien les seves pel·lícules i també vídeos familiars.
Amb el seu germà, els van proposar fer l’apartat de cinema del projecte Pedagogia de l’Espectacle i anaven per les escoles i explicaven “tot el tema del llenguatge cinematogràfic”. Més tard va passar per Rialles i va començar a participar en algunes produccions cinematogràfiques de la ciutat i una que van fer sobre les bugaderes va guanyar el segon premi a un festival de Vitòria. “Ens van donar 80.000 peles”, diu.
Amb els seus germans va estar vinculat en el Cine Club de la ciutat i, quan es va crear TVT, l’actual Canal Terrassa i allà ha estat fins que es va jubilar. Ha fet de tècnic de so, de realitzador, d’operador de càmera i d’editor de vídeo i, fins i tot, va fer un programa de bricolatge. Sempre li ha agradat ensenyar i “els becaris me’ls passaven a mi, perquè tinc paciència”, detalla. Opina que “si algú t’ensenya una cosa nova, te l’embeus i l’aprens”, encara que sigui un becari. “En aquest món, si vas de savi, dures quatre dies”, diu.
Tenia un germà amb paràlisi cerebral que va morir i el seu pare va ser un dels fundadors de Prodis. I ara fa dos anys que es va fer voluntari d’aquesta entitat i exerceix de monitor d’un grup.
