“L’exigència i els límits no estan renyits amb la part més afectiva”

Alba Colom, mestra

No sap explicar el motiu, però de ben petita volia ser mestra i troba que es tracta “d’una feina molt vocacional i és les ganes d’intentar ajudar i aprendre coses”. Per això va estudiar Magisteri i assegura que “ensenyar a llegir i a escriure i veure com ho aprenen és de les coses més maques que hi ha”. Quan va acabar la carrera va estar dos anys treballant a Cultura Pràctica (ara Creixen), on s’havia format. Més tard va fer oposicions i va estar cinc anys a l’Escola Vallès i ara en porta tretze a l’IE Sala i Badrinas. Ha exercit de cap d’estudis, però fa tres anys ha tornat “a l’aula”, que és on gaudeix més. Veu que el món de l’educació està canviant molt i de pressa, com passa amb la societat, i és partidària que “l’exigència i els límits no estan renyits amb la part més afectiva” i és així com ho intenta, exigint, però donant l’afecte que creu que necessiten els infants. Es va llicenciar en Psicopedagogia perquè li agradava “tot això de l’atenció a la diversitat i com poder ajudar a l’alumnat amb més dificultats”. Estar a classe, però, l’atrau molt més, i per això continua per “seguir el dia a dia” i tenir un contacte directe amb les famílies que considera molt rellevant. Li sap greu que en el món docent hi ha molta polaritat i opina que “l’educació no és una cosa d’extrems i hi ha moments per a tot i per agafar de cada banda”. Ha jugat a bàsquet molts anys. Es va iniciar a la JET, però quan tenia 20 anys va passar al CN Terrassa fins que va plegar. “Fer esport és el que m’ha donat més aprenentatge en la vida i m’ha ajudat molt”, diu.