“La música és cultura i s’hauria de valorar més”

Núria Jaouen, músic i professora de piano i clavicèmbal

Va néixer a París, però quan tenia mes de vida, els seus pares van marxar a Perpinyà. Va aterrar a Terrassa per un tema d’estudis. Es va iniciar de petita en la formació ‘instruments com el piano o el clavicèmbal. “La música m’apassionava i m’emocionava”, si bé també havia pensat en dedicar-se al dibuix. Finalment, va decidir que el que més la motivava era estudiar música i ensenyar-la. Es va especialitzar en música antiga i, de seguida, va trobar feina l’escola CEM de la ciutat. Fer de docent li encanta, si bé no sabria què contestar si li agrada més fer classes o fer concerts. Està involucrada en diversos projectes, com un de música barroca, que es diu Ensemble Solaja, un de cançó francesa i jazz manouche que s’anomena Gipsy NUR Project, que ha editat un àlbum “Rencontres”, i un duet de música clàssica que es coneix com a Jaro. Abans havia format part de la banda local L’Exèrcit d’Islàndia, l’any 2013, d’estil indi rock, on tocava el teclat i feia veus. “Tocar diferents estils és enriquidor, i també com a professora”, explica. “S’ha d’escoltar de tot i triar”, assegura. Es dedica a compondre cançons, la majoria en francès, però també en català. “La dificultat per a un músic és fer un pas endavant per ser conegut”, opina, i lamenta que “la música és cultura i s’hauria de valorar més”. Els alumnes joves s’interessen per la música clàssica. “Tenim el pensament que no els agradarà, però tinc alumnes que només em demanen música clàssica. I quan la toquen, gaudeixen”, diu.