“Vaig fer Magisteri, però sempre he estat una persona que m’ha agradat molt el tema de les emocions”, assegura. Era un tema vocacional i admet que “a vegades em qüestiono que si em faltés no sabria què fer”. Explica que en els últims temps ha fet bastants cursos sobre les emocions i ha llegit molt sobre això, i opina que “treballar les emocions amb els nens és primordial per a l’autoestima, per a la resolució de conflictes, per a l’autonomia, és molt important”.
És del parer que els infants “s’han d’adonar que tant puc plorar per una situació que em transmeti alegria, com per tristesa, que no tenim que sentir vergonya a la por ni a plorar. És una cosa que hem d’exterioritzar”. És exalumne de l’escola Creixen i és l’únic centre on ha treballat. I ho fa a educació infantil i primària.
Aquesta manera d’afrontar les classes, amb l’educació emocional com a bandera, diu que als alumnes “els encanta” i afegeix que “ells ja m’ho demanen. A la meva classe no hi ha crits”. El projecte de l’escola es diu Emociona i es treballa des d’I3 fins a sisè. “El treballem una hora a la setmana, però a part d’això, les emocions les treballes des que entres per la porta”. “Abans que els sabers, els continguts, el més important és que el nen vingui feliç, que se senti a gust. A vegades em diuen, és que som la segona família”, diu.
L’experiència ajuda a reconduir les situacions, diu. De quan estudiava a aquesta escola a ara “penso que hi ha un canvi molt positiu. El mateix alumne és el protagonista del seu aprenentatge”.
