“L’experiència política és molt bona i la recomanaria a tothom”

Cèlia Ros, activista sociocultural i pianista

El que la va marcar molt, diu, va ser viure a la Font Vella, davant del Gran Casino. “Vaig veure de seguida les diferències de classe, en el rovell de l’ou de la burgesia de la ciutat i nosaltres érem els treballadors d’aquella gent”, comenta. El seu pare era escultor i li donava “molt valor” a la formació artística i va fer música. El seu instrument va ser el piano, tot i que també li hauria agradat aprendre “instruments de corda”. A més de la música, també es va dedicar molts anys a l’escoltisme i, l’any 1963, per mitjà d’un pare escolapi, va anar al barri de les Arenes, on va començar a fer classes de tot. Llavors, i compaginant-ho, va iniciar estudis d’assistent social. “Em vaig anar decantant per treball social, però sempre des del punt de vista educatiu”, recorda. Va treballar a l’Escola d’Educació Especial Fàtima, des dels seus inicis i, més tard, va formar part dels equips d’assessorament psicopedagògic de la Generalitat. “Sempre he treballat i estudiat” a la vegada, diu, i que sempre ha tingut un interès per la cultura. Ideològicament es defineix “socialista i democràtica”. Des de 1976 és sindicalista, en concret com a militant de la UGT. Va ser regidora de Terrassa per ERC, l’any 2003, durant un mandat. “És una experiència molt bona i la recomanaria a tothom”, manifesta. “L’activitat sociocultural no l’he pogut deixar mai i l’he fet tota la vida”. Afirma que, quan ha viatjat, s’ha interessat per temes culturals dels llocs de destí i que a casa seva hi ha una quantitat enorme de llibres.