Es va decantar pel món del cinema per la seva “passió per les pel·lícules” i, també, perquè “sempre m’havia agradat escriure molt i tenia moltes ganes d’escriure històries”, comenta. Tot i això, va acabar estudiant Enginyeria Informàtica, carrera que va deixar cinquè, però quan feia tercer, “hi havia una associació de cinema a la universitat, i em vaig apuntar”. Allà va fer alguns reportatges i documentals i “vaig començar a fer curtmetratges”.
El que era una afició es va anar convertint en la seva feina i va entrar a treballar a la indústria. Primer com a director de càsting, després va estar molts anys d’ajudant de direcció, sobretot de publicitat, i més tard va ser productor de publicitat, i ara fa uns anys que és director de producció.
En l’actualitat, és productor executiu d’una sèrie i, per això, s’ha establert a les Canàries. També està immers en un projecte per fer un llargmetratge, si bé apunta que “el món del cinema és complicadíssim, lentíssim, i tens un projecte i a vegades són anys esperant”. Afegeix que “fa anys que vaig aprendre a ser pacient”. Opina que “el cinema d’avui en dia és boníssim, perquè l’acabat i és molt bo” i sobre l’aparició de la intel·ligència artificial, considera que “al final, en el cinema el que connecta, si deixes la tècnica a part, són les emocions” i no creu que la IA “pugui fer emocionar”.
Paral·lelament a la seva tasca com a productor de cinema, “fa vint anys que faig curtmetratges, com a director, guionista o productor i m’ha anat molt bé” amb els seus projectes, assenyala.
