“Cada estil té el seu moment i la música, ben tocada, és bonica”

Pep Vivó, mestre i músic aficionat

Es va formar com a mestre, però la música sempre ha estat al seu costat com a aficionat. Va estudiar al conservatori de Terrassa i toca el clarinet i a casa “sempre hem fet música” i amb la seva dona, que toca la flauta travessera, formen part de la Banda de Terrassa, on va ser president de la junta durant set anys, i també a la Banda de Matadepera. També toca la gralla als Bastoners. Les seves dues filles toquen el saxòfon, amb mires més cap a metes professionals. No li ve de família i a l’adolescència es va apuntar al Conservatori. Formar part de grups de música locals, com la Banda de Terrassa, considera que és “fer feina per a la ciutat, encara que sigui de forma amateur”. No li hauria desagradat dedicar-se a la música més seriosament, però a la seva època “érem pocs músics i el que feia superior, ja veies que era top i nosaltres ho fèiem per afició”. “Les possibilitats d’avui en dia no tenen a veure amb les de llavors”, afegeix. “Abans la música era per passar l’estona, com un divertiment i no es veia tant com una professió”, explica. Els musicals, sobretot, i les bandes sonores de pel·lícules, l’atrauen molt. “Els músics necessitem tocar amb gent i la socialització és molt important”, diu. “M’agraden tots els estils i cadarn té el seu moment i la música ben tocada és bonica”, assenyala. No fa classes de música, curiosament, a l’Escola La Roda, on treballa. “Faig classes d’anglès i soc tutor”, afirma. Quan estudiava Magisteri va decantar-se per a l’anglès perquè viatjar li encanta.