La setmana de vagues educatives convocada per diversos sindicats excepte CCOO i UGT ha començat a fer-se visible també a Terrassa. Aquest dimarts, per exemple, a les portes de l’Institut Montserrat Roig, docents del centre van concentrar-se per rebutjar l’acord assolit entre el Departament d’Educació i CCOO i UGT, i reclamar millors condicions, sota el lema “RIP Escola Pública”. Aquest dimecres ha estat el torn de l’escola Bisbat d’Ègara, on docents, equip directiu i membres de la comunitat educativa es van concentrar per escalfar motors abans de la jornada de vaga territorial prevista per dijous i divendres.
“Parlem des de la vocació, però també des del cansament acumulat”, han expressat en un manifest llegit a les portes de l’escola, les docents. Denunciaven una situació sostinguda de sobrecàrrega: “Se’ns exigeix més responsabilitats, més atenció a la diversitat, més gestió emocional i més burocràcia, massa sovint amb menys recursos i menys suport”.
Què provoca la vaga?
La protesta s’emmarca en una setmana d’aturades convocades per USTEC, CGT, Professors de Secundària i la Intersindical, després que CCOO i UGT -dos sindicats minoritaris de la protesta- signessin un acord amb el Departament d’Educació que una part important i majoritària del col·lectiu docent considera insuficient.
El rebuig és generalitzat. En molts municipis en què s’han dut a terme mobilitzacions durant aquesta setmana s’ha carregat amb contundència contra aquests sindicats, arribant a titllar-los de “traïdors” i “botiflers”.
A Terrassa, la tendència és la mateixa. Marina Pedrosa, docent del Bisbat d’Ègara, ho resumeix de manera clara: “La paraula és insuficient”. Segons explica, l’acord no respon a les principals demandes del col·lectiu, i considera que “sembla que ho hàgin fet sense consultar amb els propis mestres i docents”.
En una línia encara més dura s’expressa Marta Pérez, docent del Salvador Vinyals, que qualifica l’acord d’“horrorós” i “nefast”. El principal problema, segons ella, és que les mesures plantejades no donen resposta immediata a les necessitats actuals: “Un acord d’aquí a quatre anys vista és un acord que no soluciona res”.
Des del vessant socioeducatiu, Mar Saperes, integradora social del Salvador Vinyals, també el considera insuficient i creu que no respon a la realitat dels centres: “Ha sigut per treure-s’ho de sobre ràpid i no han pensat realment en les necessitats que estan havent”.
Recuperar poder adquisitiu
Maria Pedrosa explica que una de les principals reivindicacions del col·lectiu de docents és recuperar el poder adquisitiu perdut durant anys de retallades. “El que demanem no és una pujada perquè sí, sinó recuperar el sou que teníem fa uns anys enrere”, apunta. USTEC defensa que un increment del 30% del complement autonòmic no els permet fer front a la pèrdua de més d’un 20% del poder adquisitiu dels darrers anys ni està en consonància amb les tasques que fan i exigeix una pujada més gran.
Reducció de ràtios
Més enllà de la qüestió salarial, les condicions a l’aula són un dels principals focus de malestar. Pedrosa explica que, tot i les propostes de reducció de ràtios, la realitat als centres és diferent: “Podem començar amb 20 alumnes primer, però amb la matrícula viva acabem a sisè amb 27 per aula”.
Aquest increment constant d’alumnes, sovint amb necessitats diverses o nouvinguts que no coneixen l’idioma, dificulta la tasca docent. “Quan ja tens un grup cohesionat, l’arribada de nous alumnes pot distorsionar-ho tot”, explica. Amb un sol docent per aula, el seguiment individualitzat es complica.
Aquesta situació també es viu al Salvador Vinyals, on, segons Pérez, “donar una bona educació és molt complicat sense reforços. Soc tutora i estic sola”, lamenta.
Més suport socioeducatiu
Una altra de les preocupacions clau és la reducció de figures de suport. Mar Saperes, integradora social, alerta de la retallada d’educadors socials: “S’ha passat de 85 educadors socials a 60 a tot Catalunya”. Així, ella ha passat de ser educadora social a l’institut-escola Antoni Ubach, a integradora social al Salvador Vinyals. Segons explica, les retallades han comportat que molts centres hagin perdut una figura clau per treballar amb alumnat vulnerable i famílies.
“Les funcions d’educadora social en alguns centres no les assumeix ningú”, denuncia. Això afecta directament el seguiment de casos complexos, des de situacions de vulnerabilitat econòmica fins a problemàtiques familiars greus. “El Departament parla molt del vincle amb les famílies, però després es carrega els equips que el feien possible”, afegeix.
A més, també s’han reduït places d’integradors socials, un fet que, segons Saperes, contradiu el discurs oficial sobre reforç de la inclusiva. “No seran figures noves, seran les mateixes que ja estem”, diu sobre els anuncis de noves incorporacions.
Tres marxes lentes cap a l’Estació del Nord
Dilluns va ser el Barcelonès i el Baix Llobregat; dimarts, torn del Penedès, Tarragona i les Terres de l’Ebre; ahir, dimecres, de l’Alt Pirineu i Aran, la Catalunya Central i Lleida; i dijous toquen de les comarques de Girona, el Maresme i els Vallesos, abans de la gran convocatòria de divendres arreu de Catalunya.
A Terrassa, les mobilitzacions seguiran un patró similar a les que van succeir durant la darrera vaga de docents, l’11 de febrer, amb tres columnes de protestes per tota la ciutat. “En aquell cas, va ser cada escola que triava una mica el camí que li anava millor; ara, ens hem centrat en tres punts concreta per a ser el màxim d’escoles i instituts i que es visualitzi bé el que fem”, explica Marina Pedrosa.
Des de l’estació d’autobusos, a baix de la rambla d’Ègara, des de l’INS Terrassa, i des del monument de la Dona Treballadora partiran les tres columnes de manifestants, a dos quarts de vuit del matí, fins que convergeixin a l’Estació del Nord. A les 10 hores, el col·lectiu de docents marxarà cap a Sabadell per a acabar concentrant-se al davant de la seu dels Serveis Territorials d’Educació.
Els sindicats confien que la mobilització serà molt gran, especialment divendres, quan la convocatòria és per a tot el país. En aquest sentit, la CGT ha sumat el personal d’atenció educativa (PAE), el d’administració i serveis (PAS), el de lleure educatiu i el de les escoles bressol a la convocatòria; la IAC-Catac també hi ha afegit el d’administració de cara a divendres i la Intersindical a la concertada, tot i que no és el sindicat majoritari en aquest àmbit. A més, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha convocat l’alumnat de secundària a la vaga de demà.
Amb aquest calendari de mobilitzacions sobre la taula, els sindicats ja han alertat Educació que ha de tornar a seure a negociar, però han afirmat que ara el paradigma ha canviat i que aquesta negociació ha de ser en el marc del comitè de vaga, només amb els sindicats convocants.
Suport de les AFA
Diverses de les associacions de famílies dels centres educatius ja han mostrat el seu suport cap al col·lectiu de docents. És el cas de la de l’Institut Ègara que, a més, va concentrar-se ahir al davant del centre per denunciar les condicions del centre.
Dámaris Garrido, mare vinculada a l’associació, alerta que “a tots els nivells de l’ESO se superen les ràtios que marca la llei” i denuncia la manca de recursos per atendre la diversitat: “Tenim molts nens amb necessitats especials i falten especialistes”. També apunta a la pressió de la matrícula viva: “Fa falta professorat a les aules d’acollida, perquè no donen l’abast”. El suport a la vaga, diu, “és total”.
A aquesta situació s’hi suma l’arribada constant d’alumnat nou al llarg del curs, fet que incrementa la pressió sobre el centre. “Fa falta professorat a les aules d’acollida, perquè no donen l’abast”, assegura. Garrido remarca, a més, la singularitat de l’institut dins el territori: és l’únic centre de secundària del districte, fet que concentra gran part de la matrícula viva. Amb aquest context, el suport a les mobilitzacions és clar: “Totalment”.
Aquest malestar també queda recollit en el manifest fet públic per l’AFA, on es denuncia un centre “amb una casuística socioeconòmica i administrativa molt particular” i amb “aules massificades amb fins a 33 alumnes per classe”, per sobre del màxim recomanat. El text posa en valor la tasca del professorat, però adverteix que està “tensionat” per l’acumulació de funcions i la manca de recursos.
Entre les demandes, reclamen més professorat —“un mínim de 2,5 docents més”—, una reducció real de les ràtios i més inversió en l’educació pública. “Els alumnes no són fraccions”, assenyalen, en referència a la gestió de les xifres, i defensen la necessitat d’atendre tota la diversitat sense deixar de potenciar el talent de l’alumnat.
