“Escrivint mantinc el dolor a ratlla i és la meva medicina”

Masé Balaguer, poeta

Va començar a escriure “com una teràpia”. Primer amb relats curts, fins que va provar la poesia. Llavors va tenir molt clar que “era la meva passió”. Pateix fibromiàlgia i d’aquesta manera “distrec el dolor” i no pot estar un dia sense escriure. De petita havia escrit contes per als seus germans i, l’any 2019 va reprendre aquesta activitat. Des de 2021, es dedica només a la poesia. El mes de febrer passat va publicar el seu primer poemari, titulat “Ofegada la vida inèrcia”, tot i que admet que “mai m’ho havia plantejat”. En aquesta obra tracta “sobre la meva experiència”. Anteriorment, havia publicat un parell de contes a la revista “Valors”, concretament “La lluna” i “La motxilla”. I ha participat en sis antologies poètiques. Escrivint “mantinc el dolor a ratlla i és la meva medicina”, assenyala. Explica que la malaltia que pateix “t’anul·la la teva vida i la teva ment vol fer moltes coses, però el cos no respon, és molt dur”. “La meva intenció és continuar escrivint i compartir-ho, perquè m’omple molt”, afirma. En els seus poemes hi ha experiències del passat i del present i comenta que té molt material, si bé no sap si ho publicarà tot. De sempre ha treballat duent a terme tasques administratives. Es va formar en aquesta branca i, en l’actualitat ho fa a l’Escola La Roda on “estic molt a gust”. En el seu llibre hi ha inclòs un QR per a les persones que tenen problemes de visió i els hi costa llegir. “Tots els poemes els he gravat i d’aquesta manera, els poden escoltar”, assenyala.