“Ara, en la literatura de viatges, el que busca la gent són sensacions”

Enric Soler Raspall, escriptor i editor

Va començar guanyant algun concurs escolar. A partir d’aquí, va decidir tirar endavant el seu projecte literari, si bé, en un principi, no sabia si escriure narrativa, poesia o què fer, però de seguida, va veure que el que l’interessava era escriure en relació amb l’altra activitat que li agrada fer, caminar per la muntanya. “Se’m va ocórrer recuperar una faceta que a Catalunya estava una mica desapareguda, el tema dels camins a peu, però amb grans distàncies”, detalla. I l’any 1993 es va proposar “travessar l’Espanya peninsular, per l’eix físic més llarg”. El llibre d’aquesta aventura, el va publicar l’any 1996 i va tenir clar que volia fer literatura de viatges i de muntanya. “Abans, la literatura de viatges servia per informar. Ara, el que busca la gent són sensacions”, assenyala. Per als seus llibres de viatges, ha estat a diversos llocs, com la Patagònia o l’Himàlaia, on ha pogut unir escriure, la muntanya i el budisme tibetà, una altra de les seves passions. De fet, també es dedica a traduir tibetà clàssic. En la seva obra hi ha molt de llenguatge poètic. “Per saber escriure has de llegir molta literatura i el seu punt culminant és la poesia. És on s’espremen al màxim els mots, les lletres i les paraules i on es treu el màxim suc possible i va cap a camins més ignots que cap altra proposta literària”, diu. Amb un soci, tenen l’editorial Tushita Edicions. “Tenim una petita col·lecció, Quarteres, amb literatura, noves narratives i assaig, però el cos important és de llibres de viatges i de muntanya”.