“Al final, la gent el que vol és el pa amb tomàquet i cap a dins”

David Chaler, cuiner i propietari de Cal Truites

Va començar a estudiar per a delineats, però la cosa no va quallar i va posar-se a treballar en l’empresa familiar, del sector de les arts gràfiques. Va muntar una copisteria, més endavant, però va tornar a treballar amb els de casa. La cuina sempre l’havia atret i, finalment, va fer un curs “molt ben aprofitat”. En principi volia fer pastisseria, però es va adonar que l’atreia més la cuina. Després, va a estudiar a l’escola Joviat, a Manresa. Està molt agraït al Toni García, del gastropub Syrah, perquè va ser qui el va animar a dedicar-se professionalment a la cuina i a formar-se. Va treballar en diversos llocs fins que li va sortir una feina en una empresa d’alimentació, com a cuiner industrial. “Estava al torn de nit, el més dur de tots”, assegura. L’any 2015 es va quedar un que es deia Riazor. Va conservar el nom fins que, finalment, va passar a ser Cal Truites. Amb la pandèmia, va iniciar-se en el menjar per emportar i es va empescar fer unes truites individuals, de gustos diversos, i plats de cuina tradicional catalana. Agraden molt la de tòfona i camembert i la de calçots amb romesco. Opina que “a la cuina hi has de posar molt d’afecte” i prefereix la cuina tradicional. “Al final, la gent el que vol és el pa amb tomàquet i cap a dins”, assegura. “Soc de cuina de foc, de flama i d’alegria”, sosté. A Cal Truites ha instaurat un comptador de Truites on “m’apunto totes les truites que he fet d’ençà que vaig obrir”. Fins ara, en porta elaborades 5.973. El local, a més té el seu himne propi.