“El conte sempre és més agraït perquè et pots esplaiar més”

Anna Clariana, il·lustradora

De petita ja s’interessava pels llibres i les revistes infantils i “cada cop vaig anar forjant una mica més les ganes de treballar” en aquesta branca. En aquella època, recorda, “no hi havia cursos d’il·lustració” i es feia Belles Arts o es feia Disseny Gràfic, “com vaig fer jo i molta gent també”, assegura. Va començar fent feines de disseny gràfic, si bé “molts cops també et demanaven un cartell amb un dibuix”, que era el que a ella la interessava. Va fer un “book” amb les seves il·lustracions i va recórrer editorials, que “és el que fèiem abans, amb la carpeta sota el braç, trucant a porta per porta”, comenta. Va començar a fer els seus primers treballs, per a Rialles i, també, es va iniciar en les il·lustracions per a llibres de text. També ha fet moltes il·lustracions per a contes, que diu que “sempre és més agraït, perquè et pots esplaiar més, entres en l’imaginari i és més creatiu”. El món editorial, d’ençà que va començar, “s’ha mogut molt i ha sigut també una porta oberta al progressisme i a l’educació”, opina. També va experimentar un gran canvi “quan vaig descobrir el món digital. Se’m va obrir un camp molt important i vaig veure que les meves idees encaixaven més en aquest món, et podies moure més tranquil·lament i tenies moltes opcions”. Tampoc vol dir que “es faci tot més ràpid”. Comenta que la intel·ligència artificial “no m’atreu massa” i entén que deu ser una manera de “fer més el que vols, però que es basen en el que hem anat fent tots els que hem estat dibuixant”.