“Una partida d’escacs es pot llegir com una història”

Josep Anglada Bigordà, lector de peu, escriptor i jugador d’escacs

“He escrit sempre, però més assaig. Fa cinc o sis anys també vaig començar a escriure contes. I vaig publicar un llibre de contes amb altres autors”, explica. Es titulava “Dones i No”. I acaba de publicar el seu primer poemari, “Defensa Petrov”, nom amb relació amb el món dels escacs. “No m’havia atrevit mai amb la poesia”, comenta, però fa tres anys va fer uns cursos que, quan els va acabar, van servir de trampolí per escriure’n. El llibre, diu, “ha sigut un regal perquè és poesia, però els escacs hi tenen molt a veure i ajunta les dues passions de la meva vida”, la literatura i aquesta activitat. També fa temps que té un blog, “Pinso pels conills” i “allà publico de manera regular”, assenyala, de temes com la literatura, el teatre, el cinema, alguna cosa de música, coses de viatges i d’escacs. Treballa de forner en el negoci familiar. Ha continuat escrivint poemes, però no es planteja un llibre fins que li passi com en el primer que ha publicat. “Hi va haver un moment en què vaig dir, això té una forma” i el va portar a la llibreria La Temerària. Considera que la poesia i els escacs “tenen molt a veure” i manifesta que “no són tant com una batalla, sinó com un teatre”. “Les peces dialoguen entre si i, per tant, té molt a veure amb el llenguatge. I de fet una partida d’escacs es pot llegir com una història” assegura. No s’ha plantejat escriure novel·les, si bé continua amb els contes i es troba periòdicament amb els altres cinc escriptors que, plegats, van publicar “Dones i No” i “compartim els nostres textos”.