“Quan vaig començar ni hi havia ni bolígrafs, anaves amb un llapis”

Àngel Pérez Reñé, jubilat i extreballador del Paloma

S’ha jubilat després de seixanta-set anys treballant al Paloma, un dels establiments històrics de la ciutat, dedicat als electrodomèstics i al sector de la ferreteria. Quan tenia catorze anys hi va entrar i, ara, amb 81, ha posat el punt final a aquesta trajectòria. “Abans ja es començava a treballar als catorze i sabia que un que vivia sobre meu plegava” i va anar a demanar feina a aquest comerç que, llavors, estava al carrer de l’Església. “Quan vaig començar només era una ferreteria i no hi havia ni bolígrafs, anaves amb un llapis”, recorda. Amb la nova botiga, va continuar un temps a l’antiga fins que va acabar a la part dels electrodomèstics, al carrer Major. La ferreteria es va traslladar al costat, al carrer de les Parres. Es va jubilar amb 68 anys, en principi, però el van reclamar dos anys més tard per organitzar la ferreteria i va tornar a treballar. “Costa trobar gent per al comerç perquè la gent vol plegar el divendres”, assenyala. “He estat tota la vida allà, és com casa meva”, manifesta i admet que “encara hi aniria, perquè estic bé, perquè et distreus i molta gent em coneix”. Va fer molts cursets de venda “on t’explicaven com ho havies de fer”. Opina que “hi ha venedors i despatxadors i jo era un venedor” i agrega que”a mi els clients em tenien confiança i mai enganyava a un client”. Per un mes, no va treballar amb quatre generacions de la família Paloma. El que més li va costar, reconeix, va ser quan van començar a aparèixer els ordinadors. “Vaig haver d’aprendre”.