“Havia llegit molta novel·la històrica, era un interès que venia des de molt petit, i vaig estudiar Història, malgrat que el meu pare volia que estudiés per a enginyer”, diu. Va començar a fer de mestre fora de la ciutat, a Sant Pere de Ribes i a Mollet i l’any 1984 “vinc a treballar a Terrassa”, al que llavors es denominava Col·legi Públic Sant Llorenç del Munt.
Uns anys més tard, el 2004, canvia de feina, deixa la docència, i entra a treballar a l’Ajuntament, al Patronat Municipal d’Educació, el PAME, “primer com a tècnic de projectes”. “L’aula és molt important, però també ho és la gestió, la investigació i la docència”, assenyala. Posteriorment, va guanyar una plaça al consistori i va ser “cap de promoció educativa” i, el 2012, el regidor, Manel Pérez, “em proposa ser gerent del Patronat”.
Tres anys més tard, el faran director del programa de difusió del patrimoni cultural i museístic i també va estar dos anys fent de cap de promoció educativa a l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, va ser director del Museu de Terrassa fins que es va jubilar.
“La vida és un procés d’aprenentatge, això és claríssim, i la funció pública és voluntat de servei a la comunitat”, comenta. Va ser un dels impulsors del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i encara és soci. També va fer classes a la Universitat Autònoma.
