“Una imatge pot ser una eina de protesta o de dir alguna cosa”

Gil Solé, fotògraf

Tot i que està jubilat, està preparant un projecte “per amor a l’art”. Es tracta de fotografiar a artistes i oficis de la ciutat. No sap si serà un llibre o farà alguna exposicióActualment, està jubilat i es va iniciar en la fotografia en clau personal en un viatge a l’Índia, l’any 1977 i, poc després, va anar al Marroc i les seves imatges es van publicar en una revista que es deia “Países y Gentes”. I, més tard, l’any 1982, va muntar el seu primer estudi fotogràfic, amb botiga, a Níjar, a la província d’Almeria. La seva dona és d’allà i, en un viatge a aquella terra i “em vaig enamorar d’aquella comarca” i van decidir fer un canvi. L’any 1997 tornen a Terrassa i, dos anys més tard, creen un estudi fotogràfic aquí que es deia Enfoc. “A part del retrat en general, nens petits, casaments, comunions també col·laboràvem amb el Club Natació Terrassa, amb la Cambra de Comerç i amb el “Terrassa Societat”, una publicació del grup de la desapareguda Ràdio Terrassa. Dins del món de la fotografia he tocat de tot”, assegura i afegeix que, si bé sempre ha tingut un estudi, “la meva inquietud sempre ha sigut fer més coses” i continua actiu. “M’agrada molt fer fotos espontànies. Després no sé què faré amb elles, però les tinc”, explica. Amb l’aparició de les xarxes socials opina que la fotografia no és com abans i apunta que una imatge pot ser “com una eina de protesta, com una eina individual, com una eina de dir alguna cosa”. “El pintor té el pinzell i jo tinc la càmera”, agrega. Tot i que està jubilat, està preparant un projecte “per amor a l’art”. Es tracta de fotografiar a artistes i oficis de la ciutat. No sap si serà un llibre o farà alguna exposició.