“Al col·legi estava al club d’escriptura i fèiem un diari”, rememora. Fa uns quinze anys, va començar amb la literatura juvenil. “Vaig fer una trilogia juvenil que es va vendre molt bé a Amazon i després vaig passar a la novel·la romàntica”, subratlla. El gènere que li agrada més, però, és la novel·la històrica i, amb la Covid, va decidir fer un curs d’escriptura narrativa.
Caminant pel parc de Vallparadís, es va trobar el Torrent de les Bruixes i va saber de la història de la cacera de bruixes de Terrassa, va decidir escriure una novel·la d’aquest estil. Es va documentar a l’Arxiu Històric i va rebre l’ajuda de l’historiador Ismael Almazán i, gairebé tres anys després, va acabar publicant “Por bruja y hechicera”. Tot i ser una novel·la històrica, “és impossible no posar les teves vivències”, apunta. També li passa al personatge antagònic, el dolent de la història. “Tots tenim a algú dolent a la nostra vida”.
Ara es vol centrar en la novel·la històrica i ja està amb la segona. Amb aquest gènere ha canviat la manera d’afrontar una obra. “Abans era el que em surti, però amb la novel·la històrica no ho puc fer. Necessito fer-me una mica d’esquema”. A aquest gènere, “encara que faci els meus invents, he de respectar la part històrica”. “Em sembla que estudiant la història entenc una mica més bé on estem o cap on anem”, agrega.
Volia estudiar Història, però va acabar formant-se en Dietètica i Nutrició. Va fer pràctiques a MútuaTerrassa i “aquí em vaig quedar”. Li agradaria poder-se dedicar només a escriure.
