“La meva dona diu que soc un malalt del teatre i és veritat”, manifesta. Va començar de nen i, quan tenia 20 anys, va fer una aturada. “Vaig fer un parèntesi fins que la meva filla va fer els 14 anys”, recorda. Actualment, és el director de la companyia Menos es Más, que “és la setena que he creat partint de zero i amb gent que mai havia fet teatre”.
El teatre considera que és “com un verí que t’inoculen i no saps per què, t’agrada, gaudeixes i desconnectes” i afegeix que “quan estàs interpretant, deixes de ser tu per ser el personatge que et toca i és una meravella”. Explica que, des de l’any 2020, “ens vam fer càrrec del Coro Vell i l’estem dinamitzant. Abans hi havia tres o quatre funcions a l’any i ara en fem, com a mínim, dues cada mes i tenim un públic molt fidel”, diu.
“Normalment, la gent que fem teatre som molt tímids. És una qualitat que crec que és inherent a l’actor”, apunta, i és del parer que “la gent que no té sentit del ridícul no val per fer teatre”. També va escriure una obra, titulada “Paco viene de Francisco”.
Va arribar aquí l’any 1964, de Lucena (Còrdova), quan tenia 22 anys. Actualment, “els autors escriuen obres per a quatre o sis personatges” i ho complica per a companyies com la seva, amb setze integrants. “A vegades escric un petit text perquè algun company pugui participar”, diu.
Professionalment, va estar al departament comercial de Gas Natural. Després va ser director comercial a una empresa dedicada als arxius rodants i a equipaments de museus.