Va començar a treballar en el ram de l’hostaleria quan tenia setze anys i no ha parat. Es va iniciar un estiu en un bar del seu barri, els caps de setmana, i “em vaig adonar que era un món que m’agradava”, comenta. Quan va acabar l’estiu, va continuar els seus estudis, però ja alternant-ho amb aquesta feina.
Va entrar al restaurant Roca i allà va confirmar que el sector “m’oferia una porta a conèixer molta gent i molts tipus de persones, i soc una persona molt social, i vaig descobrir m’agradava fer de cambrer i, a la vegada, les relacions públiques”, afirma. Fa aproximadament uns tres anys, va entrar a treballar al Zurito. Va suposar un gir, ja que allà va tenir l’oportunitat de treballar “en moltes festes pròpies de la ciutat, com a la Fira Modernista o la Festa Major, que m’apropaven d’una manera activa a ser part de la ciutat i a treballar de cara a la ciutat”, que mai ho havia pogut fer.
La propietat del Zurito es va fer càrrec del bar Les Quadres de Cal Reig, a la nova seu de minyons, i ara està allà de responsable. Creu en formacions molt concretes, com els vins, i detalla que “el tracte amb el client, el sistema de servei, o com treballes, ho has d’aprendre” i sosté que “l’hostaleria és una feina que no s’aprèn amb llibres, ni amb estudis, s’aprèn treballant, equivocant-te i corregint els errors”.
“Sé que és una feina molt estressant”, però admet que “necessito aquesta pressió per poder funcionar i per fer que tot funcioni. Si no existeix pressió, no existeix interès”.
