Va fer un curs d’escriptura a l’Ateneu Barcelonès, d’introducció, i allà van veure que “no m’anava malament”. En fa fer algun més, perquè escriure li havia agradat de sempre, però comenta que “no m’ho prenia com molt professional. Sempre m’ho havia fet per distreure’m, com un divertiment”, apunta.
Acaba de publicar “Desarrelats”, que va guanyar el Premi de Narrativa Vila de Lloseta, una novel·la que no s’atreveix a catalogar en un gènere concret. “La vaig escriure per divertiment, a foc lent, no amb pretensions literàries”, però la va presentar a aquest premi i se’l va endur. “Ha passat de ser una cosa molt íntima i de divertiment personal a què la gent analitzi el que tu has escrit i et preguntin per què d’aquest personatge”, afirma. Opina que llegir molt atorga valors per ser escriptora i diu que “si vols escriure bé, hi has d’esmerçar moltes hores”.
La seva professió ha estat relacionada amb la música i ha estat 35 anys de professora al Conservatori de Terrassa. “He fet classes de llenguatge amb els nens, després feia també classes de piano, i els darrers anys he fet de correpetidora, de repertorista de violoncel, que és el professor que acompanya els alumnes”, diu. Creu que ha fet una bona feina i que ha pogut iniciar projectes interessants. Havia estudiat Dret, però la música era el que li agradava.
Veu molta relació entre la música i l’escriptura. “Quan escric un text, necessito llegir-lo en veu alta per si musicalment em sona bé”, comenta. I la disciplina, similar en els dos camps.
