Aurats entre els barrots de l’església

Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón

Plaça Vella (1982-2026)

Una de les opcions que pot ser efectiva quan algú o un grup volen fer alguna demanda o reivindicació, és tancar-se. Al lloc que motiva la protesta o a algun altre que pugui ser significatiu, com, per exemple, una església. Segur que el ressò no és el mateix que si aquella persona o aquell col·lectiu es tanquen a un supermercat o a un centre mèdic. 

Tot això per introduir la primera de les imatges que, aquests dies, aniran fent camí per aquesta secció, amb la reivindicació, demanda o protesta com a tema central. I aquesta primera instantània del passat que podem contemplar, que és de 1982, any en què es va fundar la companyia Adobe, als Estats Units, és el testimoni d’un tancament al Sant Esperit que, en aquells temps, encara no era catedral.
Aquesta colla d’homes a darrere de la porta de l’església exhibien una pancarta explicant que estaven tancats per “un lloc de treball”. I signaven com a Vocalia d’aturats de la FAV. Miraven a càmera, sense ni un rictus de desaprovació. Al contrari, alguns, fins i tot, deixaven anar un petit somriure. Entretallat, però, a la fi, un somriure.

No és d’ara

Si alguna moralitat pot deixar la visió d’aquesta foto més vella és que això de l’atur no és d’ara i que llavors ja n’hi havia. En aquells temps, el percentatge era més alt, si no enganyen les informacions consultades.  Els membres de la vocalia d’aturats, darrere de la pesada porta amb barrots de l’església, semblaven estar tancats en contra de la seva voluntat. La pancarta ho desmentia.