De l’època dels camps de terra

Publicat el 27 de gener de 2026 a les 19:57
Actualitzat el 27 de gener de 2026 a les 22:48

Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet

Camp de futbol del CN Terrassa (1981-2025)

D’equipaments esportius, aquesta ciutat en va plena. Alguns ja formen part del passat, com el camp dels Kubalas o el famós globus, i altres s’han reinventat o els han fet reinventar. És el cas de què es veu a la imatge més antiga, que és de 1981, any en què la tennista txeca Hana Mandlíková va endur-se el Roland Garros. És el camp antic de la zona esportiva de la ciutat que, com es pot comprovar, no té res a veure amb la instal·lació que es veu ara, amb una gespa artificial immaculada i ben nova. Llavors, la superfície era de terra i, quan plovia, la cosa es complicava i molt.

 

  • Camp de futbol del CN Terrassa 1981

 

  • Camp de futbol del CN Terrassa


Les innovacions que han arribat per millorar les instal·lacions esportives sempre han suposat una alegria per als practicants, perquè permeten dur a terme una activitat en unes altres condicions. Ajuda a gaudir molt més i satisfà la majoria d’esportistes. Podria ser que alguns, no estiguessin d’acord, però de tot hi ha d’haver a la vinya del Senyor, com se sol comentar.
El camp de futbol que es veu a la foto de fa més temps, al costat, té un edifici que sembla inacabat. Com si fos una d’aquelles pel·lícules distòpiques, amb construccions mig derruïdes per l’efecte del desastre que ha assolit a la humanitat. 

Més atractiu

El panorama de la zona esportiva d’ara és molt més atractiu, encara que la circulació es concentri a les mateixes hores i aparcar sigui un miracle entre els miracles. El pas dels anys ha deixat una ubicació compacta, amb diversos clubs i equipaments per a l’exercici físic i jugar. Sobretot jugar.