La neu que ja ens abandona

Fotos: Ricard Domènech / Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui

Passeig del Comte d’Ègara (1993-2025)

Ens abandona la neu, si més no a aquesta secció, després de tres edicions amb les fotografies del passat mostrant-nos paisatges nevats. És més que probable que la neu torni a aquest espai i que, també, aparegui alguna jornada d’aquest hivern. A aquesta ciutat s’han viscut nevades en algunes ocasions, algunes d’espectaculars i inoblidables. Com passa amb el mar a les persones que el veuen poc i gairebé mai, la neu té un atractiu indiscutible i no només per als que són aficionats a l’esquí o altres modalitats d’aquestes èpoques.

És el moment de circumscriure aquest article amb què exhibeixen les dues instantànies. Com la d’ahir i la d’abans-d’ahir, la fotografia més vella és del 3 del 3 de 1993. No cal reiterar en la numerologia i altres pseudociències, si és que s’ha d’anomenar d’aquesta manera.
A la imatge de fa més temps apareix tota una icona dels dies de neu, el ninot, un objecte pensat per a la creativitat de nens i adults i que dona peu, sovint, a guerreres de boles. Al fons, el monument al comte d’Ègara, és el testimoni del panorama que va quedar quan va produir-se aquesta nevada.

De Portbou

El monument a Alfons Sala, és obra de l’artista Frederic Marès i Deulovol, nascut a Portbou, una localitat molt interessant de la Costa Brava, però que ha perdut pistonada després que allò de les duanes passés a la banqueta dels reserves. La neu ens deixa, com a mínim, a aquesta secció. No sabem si tornarà, ja de manera real i no virtual. Caldrà esperar per confirmar-ho.