De quan remenàvem vinils al Dalmau

Rambla d'Ègara 1997 - 2025

Contemplant la imatge més antiga, que és de 1997, any en què es va començar a publicar al Japó el manga “One Piece”, moltes persones no podran evitar un viatge ple de nostàlgia, de quan a la ciutat hi havia diverses botigues on es podien adquirir discos. De vinil, perquè llavors era el que s’esqueia, encara que, en els nostres dies, aquesta opció s’ha recuperat amb força i compta amb una legió d’adeptes i malalts que no poden viure sense aquest material. Cadascú té les seves dèries, és innegable i més que respectable.

Que davant del Dalmau, mític establiment de música i de discos, hi hagués una parada de l’autobús, per a molts, sonarà estrany, però la fotografia més vella no enganya. Ara ja no hi és, ni la parada ni la botiga. Si a l’edició d’ahir, amb una parada davant d’una administració de loteria, es fabulava pensant que, en l’espera, alguns dels usuaris, potser compraven alguna butlleta cercant la sort, potser els que estaven davant del Dalmau i havien d’esperar el seu autobús, potser es distreien remenant discos, una de les grans activitats de la vida que, dissortadament, va anar desapareixent. 

Altres botigues

Podem recordar altres botigues de vinils, també amb categoria de mítiques, com el Ferrer o el Transformer i algunes que ara no venen al cap. Passa, salvant les diferències, com amb les discoteques d’aquella època, que n’hi havia moltes i van anar desapareixent. La tecnologia té coses molt positives, però a vegades es carrega els àlbums dels records.