Passeig del vint-i-dos de Juliol 1991 - 2025
No seria d’estranyar que una part important de les persones que es miraran la imatge antiga de les que surten avui amb cara de “què és això?” i, de seguida, quan llegeixin que és un pas a nivell, continuaran estranyats i sense saber exactament què era això. Potser és una exageració i només seran uns quants d’aquests els que s’ho miraran amb cara de sorpresos i sense acabar d’entendre, realment, perquè hi havia una cosa com aquesta.
- Passeig del vint-i-dos de Juliol 1991
- Arxiu Diari de Terrassa
- Passeig del vint-i-dos de Juliol
- Nebridi Aróztegui
Anteriorment, a aquest espai ja n’hem pogut visionar de passos a nivell antics, dels diversos que hi havia a una ciutat com aquesta, amb dues línies de tren ben definida. Per tant, era lògic que hi hagués un pas a nivell per allà on passaven els trens, amb tot el soroll que comportava.
Amb els anys, es van soterrar les vies que passaven per llocs estratègics de la ciutat i el pas a nivell ha quedat aparcat de les nostres existències.
A les grans urbs, és una bona decisió i evita molts problemes i, fins i tot, possibles accidents o desgràcies. I això no deixa de ser rellevant, que es minimitzin els riscos.
Un bon enrenou
Un dels passos a nivell que provocava un bon enrenou entre vehicles que anaven i venien i vuianants era el de la carretera de Montcada. També era un clàssic el de la carretera de Matadepera. Eren zones que no es podien evitar si es volia circular cap a segons quines zones. És una rutina que va passar a una altra vida i que ja només queda impresa en els records de tots aquells que ho van veure o ho van viure en directe.
