Dibuixant relacions estranyes i fictícies

Fotos: Nebridi Aróztegui/Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón

Carrer del Viveret (2006-2025)

És curiós quan es poden comprar dues fotografies d’anys diferents i contrastar com ha canviat el tros. Aquestes dues imatges del carrer del Viveret, que es diu així per una masia desapareguda que duia el mateix nom, recuperen la discussió, per dir-ho així, de si es puja o es baixa, que sempre acaba depenent d’on vingui el vianant.

També és curiós que, mirant amb determinació la instantània del passat, i per motius que en aquests instants s’escapen, desaparegués l’edifici de la part esquerra i es conservés el de la dreta. Es va enderrocar per convertir-se en un espai obert, que no és com el del cantó dret que, tot i el temps, es manté pràcticament com a la foto més vella.

Si es ve des d’on es van fer les dues fotografies, la pujada és evident, amb un final que no és cap altre que el carrer de Topete que, per coses de l’atzar, era el protagonista d’ahir a aquesta secció. A vegades, de manera totalment fortuïta, s’estableixen aquestes relacions estranyes que encadenen mapes ficticis amb punts encara més ficticis i que acaben dibuixant rutes més fictícies que la fictícia.

Més recomanable

Que l’espai de la part esquerra de la imatge respiri i tingui una amplitud més recomanable ha de suposar un avenç. Si més no, així hauria de ser. Sempre són preferibles zones més lliures que no pas que estiguin excessivament plenes i sense lloc per caminar, passejar o per fer el que ens vingui de gust. És innegable i si es va decidir fer-ho d’aquesta manera, devia tenir una explicació.