Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Plaça del Segle XX 1979 - 2026
Una plaça pot significar un punt de trobada, però també un lloc de pas. Es poden establir relacions entre els veïns, que hi van per diversos motius, però també poden ser testimonis que qui hi passa va a la seva, sense conversar amb les persones que es va creuant. Una plaça té la seva rellevància per a quant s’és infant i els familiars t’hi porten. En especial, si hi ha elements per divertir-se, com gronxadors o tobogans, o s’organitza un partit de futbol d’aquells de vint-i-tres contra vint-i-dos (sempre hi ha un equip en inferioritat numèrica, esperant que arribi algun reforç d’última hora), amb porteries imaginàries i un que és l’amo de la pilota que acaba manant més que un emperador de segles passats.
- Plaça del Segle XX 1979
- Arxiu Diari de Terrassa
- Plaça del Segle XX
- Alberto Tallón
La presència dels més petits és un clàssic i queda palès a la instantània més vella de les dues que hi ha a aquesta edició, que és de 1979, any que va començar en un dilluns. Es veuen dos grups diferenciats, el de la dreta, situat a la zona dels gronxadors més generosos, amb tres posicions, i els de l’esquerra, amb només dues possibilitats de gronxar-se a la vegada. El tobogan fa com de frontera, sense despertar l’interès de ningú.
De manera absoluta
Les diferències entre l’escenari de la plaça actual i la més antiga són palpables de manera absoluta. Tot, o gairebé tot és diferent, des de la superfície, passant pels arbres, més pelats a la més vella, els elements lúdics o els bancs, que no hi són en una de les dues imatges. Tampoc és molt semblant tot el que es veu al voltant. És lògic.
