Fotos: Cristóbal Castro - Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Passeig del Vint-i-dos de Juliol 1990 - 2025
A la imatge del passat, que és de 1990, any en què el nord-americà Elias James Corey va guanyar el premi Nobel de Química, sembla que la vegetació s’està menjant l’asfalt i la pedra. A la més actual, es fa evident que, finalment, qui va guanyar la partida va ser la pedra, l’asfalt i altres elements dels més habituals que conformen la major part d’allò que anomenem ciutat.

- Passeig 22 de Juliol any 1990
- Cristóbal Castro / Arxiu Diari de Terrassa

- Passeig 22 de Juliol
- Alberto Tallón
La fotografia ens ensenya una part del passeig del Vint-i-dos de Juliol, al costat de la via del tren i no gaire lluny del pont que separa la rambla d’Ègara i l’avinguda de Josep Tarradellas. I, pel que es veu, a la part dreta, quan es va fer la de fa més temps, devia ploure. Hi ha unes dones amb paraigües i dos homes a la porta d’un establiment.
Aquestes vies tan llargues de la ciutat, com poden ser aquesta, o les avingudes de Jaume I o la ronda Ponent, a l’hora de la veritat, donen molt. Hi ha tantes parts i moltes de diferents, que es podrien analitzar individualment. Pel que fa a les dues fotografies que toquen avui, també podrien confondre a més d’una persona, que podria pensar que no es tracta de la mateixa ubicació.
Més evident
Es deia al principi, la vegetació apuntava a envair la part més evident de la ciutat, però, finalment, no va poder ser. Per aquest espai ja s’han pogut veure més d’una vegada exemples d’això, de llocs de la localitat amb arbres, arbustos i gespa, que han acabat sucumbint a l’asfalt, el totxo o la pedra. Resten en el record de les persones que van tenir la sort de veure’ls en peu.