Com si ballessin cap a l’infinit

Fotos: Cristóbal Castro - Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui

Plaça Vella  1988 - 2025

Per evitar que un vent extrem s’endugués els avets, els paradistes de la Fira de Santa Llúcia els van aplegar de la manera que es pot visionar a la imatge més antiga de les que surten avui, que és de 1988, any de la mort del dibuixant i il·lustrador danès Herluf Bidstrup. A la instantània més actual, la cosa és diferent i els arbres estan ben posats, en una fila i esperant que algú s’interessi per ells i acabi comprant-ne un.Gairebé segur, els avets caiguts per precaució, per evitar que el vent els fes malbé, també tenien ganes que algú els escollís per endur-se’ls a casa. Presumiblement, és preferible gaudir de l’escalfor d’una llar de foc o calefacció que no pas ser una possible víctima d’un vent fred i molest.

Les parades que es veuen en la fotografia de fa més temps, aparentment, tenen menys protecció per a aquestes inclemències meteorològiques que les actuals. La Fira de Santa Llúcia és una tradició que continua i continua i, com que fa molts anys que es fa, també haurà evolucionat com ho ha fet la societat i altres coses. Els avets que van caure aquell any, no simbolitzen més que un ensurt o contratemps per culpa del vent, com podria haver sigut per una pluja abundant o una nevada inesperada.

Treu el nas

Ara que Nadal treu el nas, veure estampes com aquestes és molt probable que promoguin somriures, si bé, per als paradistes, no va ser gens simpàtic veure com els arbres anaven d’un cantó a l’altre, sense destí, com si ballessin cap a l’infinit..