Fotos: Jordi Segarra / Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Ronda de Ponent (1999-2025)
No. No és cap muntatge fotogràfic ni cap imatge feta amb intel·ligència artificial. L’escena que es pot contemplar a la instantània més vella de les dues que apareixen avui, ens ensenya una cosa que va passar. A aquesta fotografia, que és de 1999, any del naixement ciclista neerlandès Alex Molenaar, roman per a la posteritat quan un vent de proporcions bíbliques es va carregar de bat a bat la paret que delimitava el camp de futbol del Maurina Egara, club que es va fundar el setembre de 1989, deu anys abans d’aquest ensurt, després de la fusió entre la UD La Maurina i el CF Egara.
- Ronda de Ponent 1999
- Jordi Segarra / Arxiu Diari de Terrassa
- Ronda de Ponent
- Alberto Tallón
La visió de com va quedar aquest espai, ple de totxanes per terra, bastant ben alineades, podria formar part de pel·lícules o sèries d’aquelles del gènere de la distopia, o també apocalíptiques, de l’estil de “The last of us”, “From” o “The road”. Imaginar-se la feinada que hi va haver per netejar-ho, no costa gaire. Treure totes les restes de la trencadissa segur que no va ser còmode, com tampoc ho seria per a les persones que ho van viure en directe, si n’hi va haver.
No es poden
El sobresalt, de per sí anguniós per un dia de vent exagerat, devia ser dels que no es poden oblidar a la vida. Tota una filera de totxos caiguts, com si fossin fulles d’arbre, no és el més aconsellable per circular amb tranquil·litat per on sigui. Com es reflecteix a la foto dels nostres dies, el mur va tornar al seu lloc i tot va quedar en perfecte estat de revista. Després de l’esglai, va arribar la calma. Bona notícia.
