Carrer del Passeig (1997-2025)
Una ciutat és una mena de conglomerat de molts objectes, éssers i màquines que donen forma a la seva configuració definitiva. Hi ha edificis, persones, animals, mobiliari urbà i tota una llista de coses que són en part la senya d’identitat. No totes, però algunes, com les construccions que conformen el patrimoni de la localitat i els personatges que fan que se’n parli.
Fotos: Ricard Domènech/Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Un dels elements que és cada vegada més visible és el contenidor. Fa uns anys, com es veu a la imatge del passat, que és de 1997, any en què Miloš Forman va guanyar el Globus d’Or al millor director, per la pel·lícula “The People vs. Larry Flynt”, era tot més uniforme. Ara en trobem de tots colors, pel paper, pel plàstic o per les restes orgàniques. Ah, i també pels articles de vidre.
El contenidor que veiem en solitari a la instantània de fa més temps devia ser un artefacte distorsionador o, potser, llavors hi cabia. En la fotografia més actual, ja no n’hi ha cap de contenidor, el que fa pensar que feia nosa, quan es va arreglar el carrer i, per tant, es va decidir anul·lar la seva presència.
Poc encert
Aquesta solitud del contenidor, marcada per una mena de paper o cartó a terra, fruit del poc encert d’algú que no el va llençar correctament, és una solitud que ni tan sols els cotxes, que no podien aparcar i, com es veu, ho feien a la vorera.
Carrer i edificis adjacents tenen una presència molt més ferma a la foto de 2025. Sense cap contenidor solitari, tot sembla diferent. Molt més.
