Fotos: Ricard Domènech / Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Rambla d’Ègara (1997-2025)
Aquest incendi o, més ben dit, les conseqüències del succés, que es manifesta a la imatge del passat, tenia un leitmotiv. No era cap altra que atemptar contra una oficina d’una ETT (Empresa de Treball Temporal) que, en aquells temps, creixien com a bolets i semblava que era un sector creixent. Hi havia qui estava en contra i algunes de les seves agències havien patit alguna bretolada, com pintades o, també, aplicar silicona al pany per evitar que s’hi pogués accedir. Incendiar la dependència, no obstant això, era passar-se de la línia i fer un gra massa.
- Rambla d’Ègara 1997
- Ricard Domènech / Arxiu Diari de Terrassa
- Rambla d’Ègara
- Nebridi Aróztegui
Com passa sempre que hi ha un incident d’aquesta talla, les persones que hi ha al voltant, comentaven la jugada i, és clar, deixaven anar frases com “he vist uns nois molt sospitosos que passaven per davant”, que no deixa de ser gairebé sempre un invent, o “podrien haver fet molt mal”, sentència que no aporta res, perquè ja s’entén que, d’un incendi, se’n poden derivar danys diversos. És de sentit comú.
El cartell de sobre de la delegació d’aquesta ETT que va passar pel tràngol del foc, es veu ben desfet. Ja ni tan sols es veuen les lletres o allò que hi havia. El foc ja ho té això, que no només crema, sinó que desfigura tot el que arrasa.
És el mateix
El local, ara amb una botiga de telefonia, és el mateix. No ha variat de forma. Al seu costat, on llavors hi havia un concessionari d’automòbils, en l’actualitat hi ha un supermercat molt conegut. Dels cotxes als aliments, una travessia nova.
