Tot i els avenços que han anat posant-se a la primera posició de la fi la en matèria de transport, el tren sempre ha conservat i conserva aquella mena de glamur. Agrada als infants que, quan tenen poca vida, els agrada anar a dir adeu als ferrocarrils que van amunt i avall, deixant un rastre de soroll. Un soroll uniformeque no es clava a les ments, però sí que no deixa indiferent a ningú.
Un tren, és molt obvi, però calia dir-ho, necessita una estació, siel seu principal motiu d’existència és el de transportar passatgers. Si només porta mercaderies, també, però és més rellevants en el cas de les persones. A la nostra ciutat n’hi ha dues més històriques, encara que la dels Ferrocarrils de la Generalitat, dissortadament es va enderrocar.
La que encara continua ferma és la que la ciutadania coneix com la del Nord que, avui, fa setanta anys que es va inaugurar. Bé, es va inaugurar la primera versió. El 14 de març del 1856, avui fa 170 anys, durant el quart mandat de l’alcalde Miquel Vinyals i Galí, es va estrenar un edifici que servia per a la línia des de Sabadell. Dos dies més tard, es va inaugurar el nou tram des de la ciutat veïna fins a Terrassa, prèvia sortida des de Barcelona.
Una de nova
L’estació era molt petita i va quedar obsoleta i es va decidir construir-ne una de nova, l’actual. Dissenyat pel personal tècnic de la companyia, Ferrocarrils del Nord i té un estil eclèctic, amb algunes reminiscències modernistes. No hi va haver cap mena d’inauguració d’aquesta nova construcció que, en el mes d’agost del 1902, ja estava en ple rendiment.
És un edifici de dues plantes i dues ales laterals. La seva funció, després del soterrament de les vies, va experimentar un canvi molt important.
