Carrer Cremat 1976 - 2025
La munió de persones de totes les edats, formes i colors que es veuen amuntegades al carrer Cremat a la imatge més antiga no esperaven l’arribada d’un artista famós, ni assistien a un míting i tampoc es manifestaven demanant una baixada de preus. No. Estaven expectants perquè s’inaugurava l’arranjament del carrer que, després de passar per unes obres, ja estava habilitat per al seu pas.
La foto més vella, que és de 1976, any de la invenció d’Ethernet, contrasta com mai amb la més actual, sense anar més lluny, perquè es passa de la multitud a la solitud, exemplaritzada pel jove que està al centre. Passar de molts a pocs és molt assidu. Ho hem vist a les graderies d’un camp de futbol, a partits polítics i també a botigues que, de tenir molta gent, passen a l’oblit, per motius molt diversos.
- Carrer Cremat 1976
- Fotos Francino - Arxiu Diari de Terrassa
- Carrer Cremat 2025
- Alberto Tallón
Hi ha un detall a la instantània de fa més temps, tanmateix, que provoca entre gràcia i tendresa, aquella tendresa que s’acostuma a tenir amb les criatures i que es nega a qualsevol persona que ja no sigui d’aquest perfil d’edat. És una nena, i la diadema que porta el cap ho delata, que no mira cap on mira tothom. La seva mirada, si bé no és del tot directe a la zona, sembla buscar la complicitat del fotògraf.
Molt poc o gens
Agafada de la mà de la seva àvia (o així ho sembla), els seus ulls també delaten que el que està succeint a davant de les persones agrupades, li importa molt poc o gens. La cara de seriositat també revela aquest sentiment que devia sentir en una trobada que devia considerar per als “grans” i que ella, molt probablement, preferia una activitat molt més de la seva edat i amb tocs més lúdics.
Qui no ha viscut una situació similar, amb tot un conjunt d’adults en un acte avorrit i inacabable? El temps, quan s’és infant, perquè passa tan lentament quan l’activitat és una autèntica pallissa? El jove de la fotografia actual, hauria pensat el mateix? Quina brasa?
